Primer Premi Categoria 10 i 11 anys
Autors: G. Julià/E. Prunés
Pseudònim: El mocador vermell
Fa molt molt de temps, una reina anomenada Caterina, era la més poderosa
del món.
Era una persona alta, molt alta. Tenia la cara allargada i els llavis que semblaven
2 globus. Els ulls eren com taronges i el nas petit com un pinyó. Era
una mica lletja, però era la reina del món i tots li tenien molt
de respecte. En el seu palau tenia milions de servents, que li feien tot el
que ella demanava i deia. Si demanava unes sabates de taló, punxegudes,
de color lila i del número 58 aquell mateix moment venia el sabater i
li feia allà mateix.. Però no tot eren vestits , o sabates noooooooo
sinó també eren fàbriques, i més fàbriques
entremig dels boscos.
També se n'abusava dels pobres, els i treia tots els seus diners per
fer coses innecessàries: vestits, sabates, collarets, anells....
Bueno el resum es que era molt dolenta.
Tots els nens i nenes estaven tips de les seves tonteries, i dos nens molt eixerits,
un d'Àfrica i l'altre d' Estats units la van anar a veure personalment.
No tenien pas por, com els altres nens, estaven decidits a plantar cara i a
explicar-li lo que estava fent.
Caminant, caminant van arribar a aquell palau. Era gris, d'or, amb tot de finestretes
de colors i en un d'aquest vidres si veia la Caterina manant que fessin un vestit
de pell de tigre. Els nens, encara més enfadats van trucar la porta.
PAM, PAM, PAM. Van sortir 6.000.000 servents i els i van dir tots a l'hora fent
una cantarella ...
- Què voleu nens ? que voldríeu un caramelet? - va dir el servent
més gras, alt i antipàtic.
- No , no volem cap caramelet ni punyetes. Volem parlar amb la reina Caterina
- van respondre molt enfadats.
- Doncs nois, ho teniu molt negre, haureu d'agafar número - va respondre
una senyoreta lletja, presumida i orgullosa del seu treball.
Els nens, una mica pansits, van agafar número, i quina mala sort és
dada, els hi va tocar el número 1466 i encara anaven pel 121. Els pobres
nens es van passar mesos a la sala d'estar, i els pobres nens només pel
dinar els donaven un crostó de pa i un got amb un ditet d'aigua. I amb
l'altre menjar, què en feien? El donaven a la senyora Caterina!!!
Finalment va tocar el dia del seu número
- El 1466! - va dir un servent molt formal
- Nosaltres, nosaltres! Per fi ens ha tocat!!
Corrent van anar a la sala de la Caterina. La Caterina els va rebre amb un somriure
fals i dolent. Els nens ja veien que no anaven per bon camí.
- Què voleu, nens? - va dir la Caterina, amb un to de reina i xuleta
- Volem parlar amb vostè, senyora Caterina!
- No, em dic reina Caterina, però va, deixem-ho córrer i digueu,
perquè si no faré cridar el següent - va dir perdent la paciència.
- Doncs bé, Caterina, no ens agrada el que estàs fent en la nostra
terra, no veu els pobres? No tenen res, i nosaltres amb prou feines tenim aigua.
- Vaja, quina cosa heu vingut a parlar!! - va fer amb un to de bruixa dolenta.
- Doncs reina Caterina, si vol continuar amb aquests plans per la terra, ningú
serà el seu amic.
- A mi no em feu pas por, no m1importen els amics, jo ja estic bé en
el meu palau, i no penso pensar en els altres. Fora! Fora! Fora! Servent, treu-los
d'aquí.
- Sí, Sí , reina Caterina, ara mateix.
- Així m'agrada, i una mica rapidet, si us plau. El següent.
Els nens van marxar molt desanimats, però ells confiaven que algun dia
la reina canviaria d'opinió.
Ja era la nit i al reina es va posar a dormir i en aquestes va somniar..........
"Que tot el món era feliç, que tot el poble ja no era pobre,
les fàbriques no contaminaven tant i n'hi havien menys.........."
La reina, quan es va despertar, va pensar en el somni que havia tingut.
Va decidir que aquest somni es fes realitat i que podia fer na mica de cas als
nens.
Va fer que les fàbriques no contaminessin, que els pobres fossin més
rics, ....... I tot el somni es va complir, tan com ho havien dit els nens.
Els nens, molt contents, la van anar a veure, i van fer una festa en honor seu.
La reina va canviar: ja no es feia la presumida, la guapa, la més poderosa....
És un a història que explica com a nosaltres ens agradaria tenir
el món, que tots el que manessin i els poderosos canviïn com la
reina Caterina.