Segon Premi Categoria 10 i 11 anys
Autor: Núria Salietti Rodríguez
Pseudònim: Igualtat
Hi havia una vegada una nena que vivia aquí i es deia Mònica.
Tenia onze anys i feia sisè de Primària a Barcelona. Un dia a
l' escola parlaven sobre el nostre món i la senyoreta va fer aquesta
pregunta:
-Què faries tu, si el món fos teu?
Tothom va dir la seva. A l'hora del pati, la Mònica va jugar amb tothom
però anava pensant què faria si el món fos seu. Aquell
dia va anar a dormir més aviat que mai. Quan va ser al llit i amb el
llum apagat, va començar a pensar en aquella pregunta que els havia fet
la senyoreta. Va pensar que s'haurien de canviar moltes coses: que la pobresa
hauria de desaparèixer, que s'haurien de construir als països pobres,
escoles, hospitals, cases i s'haurien d'enviar metges voluntaris. En definitiva,
el món hauria d'estar més equilibrat i hauria de ser més
just.
La Mònica va anar creixent i es va fer gran. Va decidir que volia treballar
de metge. Va començar a treballar i al cap d'un temps li van preguntar
si volia anar a l'Africa perquè hi havia una malaltia molt greu que s'havia
anat escampant i era mortal. Molta gent l'havia agafat, principalment nens.
Ella sense gens ni mica de por va dir que si, que estava disposada, i al cap
de dues setmanes se n'hi va anar. En arribar allà la van rebre molt contents
i l'endemà mateix va anar a un hospital molt petit però ple de
gent. Tots els metges que hi havia feien el que podien però es moria
molta gent; i cada dia n'arribaven més de malalts. La noia, davant la
greu situació, va fer enviar més voluntaris i metges especialitzats
a l' Àfrica.
Un dia van aconseguir curar un home que estava molt malalt. Per agrair-li ,
aquell home la va convidar a sopar a casa seva; l'home es deia Mohamed; la seva
casa estava feta de fang assecat, i el sostre també. Van menjar una mena
de barreja de carn i verdures molt bona. La Mònica i en Mohamed es van
anar veient cada cop més sovint fins que al final es van fer "novios"
i es van casar.
Al cap d'un temps d'estar casats li van dir a la Mònica que podia tornar
a Barcelona després de cinc anys de ser allà. La Mònica
i en Mohamed van tornar i l'endemà van anar a veure la família
de la Mònica; en Mohamed va caure molt bé a tothom. Els dos van
explicar la diferència de com viuen allà en comparació
a com vivim aquí; van estar parlant tota la tarda el mateix tema fins
a les vuit del vespre.
Al cap d'un temps la Mònica i en Mohamed es van fer de Càritas
i la Mònica, de Metges sense Fronteres. Tot anava molt bé i al
cap de dos o tres anys van tenir un fill, en Josep. El nen va anar creixent
i quan tenia 10 anys, els seus pares van decidir que aquell estiu anirien de
vacances a l'Àfrica. Quan van arribar van anar de seguida a veure la
família d'en Mohamed i els seus antics amics, però els va passar
una cosa inesperada. En Josep es va posar molt malalt com altres molts nens.
La seva mare, la Mònica, va fer tot el possible per curar-lo però
no va poder, i van haver d'enviar-los-hi un equip de metges per ajudar a curar
en Josep i tots els nens. Al final ho van aconseguir.
En tornar a casa van explicar-ho a tothom, amics, pares, avis, oncles... i van
decidir que l'any següent organitzarien una trobada per a qui volgués
anar a l'estiu a l'Àfrica a ajudar la gent pobre. S'hi van apuntar molts,
uns cent mil. Van fer enviar metges voluntaris i amb l'ajuda d'ells van aconseguir
fer una escola, un hospital i més de cinquanta cases noves pels que hi
volguessin anar a viure. Ara, cada any, hi van més voluntaris i entre
tots han aconseguit curar molta gent i posar moltes vacunes.
Un estiu, quan la Mònica ja era gran, pensava en tot el que havia fet
i en el què l'havia portat fins aquí on era. Va pensar-hi, i després
de molt pensar va recordar que havia estat aquella pregunta que els havia fet
la senyoreta a l' escola quan ella encara feia sisè de Primària
i que deia: Què faries tu si el Món fos teu? .
La Mònica va pensar que un dia gràcies a persones com ella, el
món canviaria i seria millor, més just i més equilibrat.