Primer Premi Categoria 12 i 13 anys
Autors: Alba Conejo Micó
Pseudònim: El colom
Si el món fos meu transmetria pau:
Sé que no és fàcil, només a través del diàleg,
la comprensió i el respecte es pot arribar a ella; mai amb la violència,
les armes, la intolerància ni la injustícia. Per exemple, recordo
que un dia mentre jo estava jugant en la platja vaig veure un home que deia
que ell era el capità d´ un vaixell i em va explicar l´història
del seu avi que era capità com ell: es veu, que fa molt de temps el seu
avi tenia un vaixell, però no un vaixell qualsevol, sinó, el més
armat i destructor del país. Un dia va anar a la platja, i quan va seure
va veure a un nen que jugava, havia fet un forat molt fons i li anava ficant
aigua i més aigua, ja havia passat més d´ una hora i el
nen continuava fent el mateix, fins que a l´ avi de l´ home li va
picar la curiositat i va anar a veure que estava fent i li va preguntar: - escolta
puc saber que estàs fent? I el nen va respondre: - vull ficar tota l´
aigua del mar aquí dins. I "l avi" va començar a riure.
Aleshores el nen el va mirar i senyalant al seu vaixell li va dir: - i això
que és i perquè serveix? "l´ avi" li va dir :-
això nen és el vaixell més armat i destructor del nostre
país (va dir tot orgullós), i serveix per espantar als nostres
enemics, per així viure tots en pau. Aleshores va ser el nen qui es va
posar a riure tot dient: - és més probable que jo fiqui tota l´
aigua del mar aquí dins, que no pas tu aconsegueixis la pau amb això.
Si el món fos meu faria que tothom compartís amb tothom:
Perquè compartint s'obté alegria i és molt important que
el món tingui alegria. A vegades el món és massa materialista
i així és impossible aconseguir l´ alegria; per tant si
el món fos meu m´ agradaria canviar-lo en aquest sentit.
Jo una vegada vaig llegir en un llibre l´història següent:
Hi havia una vegada un home que era molt i molt ric. Era propietari de tants
negocis, fabriques i tants bancs, que totes les setmanes, rebia en el seu palau
diversos camions plens de diners. Tenia tants diners que no sabia on posar-lo,
ni en què gastar-s´ho. Tot el que li agradava s´ ho comprava:
avions, vaixells, trens, edificis, monuments, etc. Sempre estava buscant coses
noves per comprar.
Fins que va arribar un dia en què aquest home ja tenia de tot. No hi
havia res que no tingués. Tot era seu. I encara que hi havia una cosa
que no aconseguia tenir. I per més que comprava coses, mai la trobava.
Era l´ alegria. I mai va trobar la tenda on la venien.
Se li va ficar dins el cap el buscar-la costés el que costés perquè
era l´ últim que li quedava per tenir. Va recorre mig món
per trobar-la, però no donava amb ella. Estant en un petit poble, es
va assabentar de que un vellet savi podria ajudar-lo. Vivia en el cim d´
una muntanya, en una humil i pobre cabanya. Es va dirigir cap allà i
quan el va trobar li va dir:
-m´ han dit que vostè podria ajudar-me a trobar l´ alegria.
El vellet el va mirar amb un somriure als llavis i li va dir:
- doncs ja l´ ha trobat amic. Jo tinc molta alegria.
-¿vostè?- va respondre estranyat l´ home.- ¡però
si vostè no té més que una pobre cabanya i poc més!
- és cert, i gràcies a això tinc alegria, perquè
vaig donant tot lo que tinc de més a qui ho necessita més que
jo- va respondre el vellet.
L `home va marxar pensatiu. Al cap d´ un temps, va decidir a donar tot
el que ell no necessitava a qui sí que ho necessitava. Amb gran sorpresa
per ell , va descobrir que fent això, ja se sentia alegre. S´ havia
adonat de que hi havia més alegria en donar, i fer alegres als altres,
que en rebre i tenir coses sense compartir-les.
Això potser només és un simple conte, però en la
vida real també passen coses semblants a la d´ aquesta història,
ho dic per experiència i perquè ho he vist.