Segon Premi Categoria 12 i 13 anys
Autor: Ferran Gesa Vidal
Pseudònim: Ullassos
Aquest dissabte a la tarda vaig estar molta estona pensant com
podria fer la meva redacció. Em venien moltes idees però cap em
semblava prou bona ni prou correcte per poder-la desenvolupar i, sense adonar-me'n
em vaig posar a pensar en veu alta. La meva germana, que com sempre rondava
per allà on sóc jo, em va sentir i, en un tres i no res, va trobar
la solució: el món aniria més bé si tots estiguéssim
barrejats com a la meva classe, que la senyoreta ens posa amb qui ens toca i
ens hem d'aguantar. Ja sé sap, pels nens petits tot és bufar i
fer ampolles. Però... i si potser tingués raó?
Així doncs vaig continuar amb la idea de la meva germana i em vaig deixar
endur per la imaginació...
Una vegada, d'això ja en fa força temps, un noi va llegir al diari
una notícia que deia: "Si ets capaç d'arreglar el món,
te'l donem. Només has de venir a les nostres oficines. C/ Esperança
nº 26 a Mónblau".
El cap de setmana següent el jove es va presentar de bon matí a
les oficines esmentades. No hi havia pas ningú fent cua. Es veu que això
d'arreglar el món espanta a tothom. El va atendre un home vell, de barba
blanca i cabells emboirats que el mirava amb uns ulls petits i savis. No li
va voler fer cap pregunta sobre el seu projecte; li va dir que només
amb el coratge i la bona voluntat que demostrava anant allà ja n'hi havia
prou. Feia molts i molts anys que tenia l'oficina oberta i l'anunci al diari
però fins aquell moment no s'havia presentat ningú. Així
doncs, el món era a les seves mans !
No volia defraudar al vellet ni tampoc a si mateix; si treballava de valent
segur que se'n sortiria.
Com que els curs no havia acabat va decidir esperar a començar el projecte
a les vacances d'estiu; mentrestant aniria recollint informació sobre
les coses dolentes que passaven en el món.
Un cop aprovat el curs es va trobar amb moltes il·lusions per satisfer
però amb una immensa pila de notícies dolentes. Potser s'havia
equivocat en aquest projecte; potser havia estat massa il·lús;
potser s'havia cregut massa poderós; potser havia estat massa infantil;
potser...
Què caram ! Potser ho podria aconseguir !
Va passar molts segons, molts minuts, moltes hores, molts dies pensant, investigant,
preguntant, llegint, escrivint, escoltant... treballant en el seu projecte.
El món estava tant malament que s'havia de començar de zero.
Amb la col·laboració d'un gran científic, el professor
Tothopot, va construir una màquina que era capaç de xuclar totes
les persones, animals, plantes i coses que hi havia al planeta Terra i retenir-les
el temps necessari a la galàxia Esperatemps. Aquest galàxia tenia
tots els requisits per a viure-hi tot el temps que fos necessari abans de poder
tornar a la Terra.
Un diumenge del mes de juliol la va connectar. Al vespre d'aquell mateix dia
no existia cap rastre de vida sobre el planeta Terra. Bé, només
dues personetes insignificants: ell i el professor Tothopot.
La màquina tenia en
cara un altre botó; al premi'l tota la massa del planeta Terra quedaria
dins d'un dipòsit. Allà es barrejaria tota i tornaria a sortir
configurant un planeta Terra nou.
Així va ser. Els continents tenien la mateixa forma però estaven
formats per trossos de molts països. Era divertit de veure la muralla Xina
a Oceania, les piràmides d'Egipte a Europa, el Partenon a Amèrica
i la Sagrada Família al mig d'Àsia.
Al vespre del mateix dia la màquina va anar a buscar totes les persones,
animals, plantes i coses a la galàxia Esperatemps i les va anar dipositant
sobre tot el planeta Terra de manera aleatòria; així es van anar
poblant els continents amb famílies d'arreu del món.
Era curiós veure gent de les antigues Itàlia, Austràlia,
Congo, Xile, Catalunya, Rússia, Canadà, Sud-Àfrica...compartint
el mateix continent.
Era esperançador veure persones de diferents classes socials compartint
el mateix carrer.
Era emocionant veure gent de diferents religions convivint a la mateix escala.
Era agradable sentir parlar persones de diferents idees polítiques al
mateix banc de la mateixa plaça...
Va costar força temps però finalment la gent de tots els continents
va aprendre a comportar-se i a conviure en pau i harmonia sense que els pensaments
de cadascú fossin cap impediment.
Ho havia aconseguit. El planeta Terra tornava a ser en mans dels seus habitants.
Ara tocaria dir " I vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest
conte ja s'ha fos", però no vull que es fongui.
Si només una mica de reflexió sobre el que he dit ens serveix
per millorar aquest món, ja hauré aconseguit el meu propòsit.