Primer Premi Categoria 14 i 15anys
Autor: Nona Hernández Flores
Pseudònim: Bleu
Si el món fos meu m'agradaria que hi hagués igualtat de drets,
no es tractaria diferent a la gent per ser d'un color diferent al nostre o per
ser d'un sexe distint.
Voldria que tothom tingués una feina per poder-se guanyar la vida d'una
manera digna, enlloc d'explotar als habitants dels països pobres (que en
el meu model de societat, no existirien) se'ls ensenyaria la manera més
òptima de cultivar les seves terres, la millor forma de criar el seu
bestiar mantenint-lo sa i ben cuidat per tal de treure'n el màxim profit,
tenint així garantit un sostre propi on aixoplugar-se i l'aliment suficient
per alimentar-se i tirar endavant la família.
L'educació tindria un paper primordial i estaria a l'abast de tothom,
s'ensenyaria el mateix a tot els racons del món d'aquesta manera ningú
tindria grans fortunes, però ningú hauria de demanar caritat,
de tal manera que ningú es podria sentir superior a ningú.
No eliminaria, però, les races perquè ningú se sentiria
inferior als altres a causa del seu color de pell.
No us penseu que no se m'hagi acudit que si el món fos meu em passaria
la vida viatjant amb els meus amics sense tenir en comte l'altra gent però
si et pares a pensar...
Quina culpa tenen els nens de Gàmbia d'haver nascut sota aquella bandera?
Que han fet les dones de certs països subdesenvolupats, per merèixer
una mort tan salvatge com és la lapidació (mètode que encara
s'utilitza actualment)?
Tan uns com altres, d'haver nascut sota altres banderes tindrien unes expectatives
molt diferents a les que tenen actualment, no només pel que fa a la seva
dignitat, sinó també pel que fa a la seva pròpia supervivència.
Una de les meves prioritats seria, sens dubte, eradicar absolutament el terrorisme
de tot arreu. I em refereixo tan al terrorisme armat, com al terrorisme de les
paraules, que a vagades arriben a fer més mal que les bales.
En realitat, solen ser les paraules dels governants, les que inciten a fer ús
de la violència.
També miraria minuciosament el contingut literal i el contingut que es
pogués sobreentendre tan en el llenguatge verbal com en el de la imatge
que propaguessin els mitjans de comunicació de masses. I no pas amb la
intenció de manipular-los, sinó amb la intenció d'aconseguir
que la informació arribés el més clara possible a tots
els habitants de la Terra per tal que cadascú pogués fer-ne la
pròpia interpretació.
Crec que seria essencial el respecte i la tolerància a la diversitat,
des de les diverses religions, fins a les moltes cultures i maneres diferents
de vestir. Cal però, donar prioritat al respecte a l'individu, em refereixo
a les diferències que fan els àrabs en els drets d'una dona en
comparació als d'un home.
Quan més escric, més m'adono de quan difícil seria tot
això, com respectar la llibertat dels uns i dels altres sense escapçar
la de ningú? Com aconseguir que les africanes que no hagin estat sotmeses
a l'ablació siguin acceptades per la seva societat, i fins i tot per
elles mateixes?
Potser és cert que hi hauria d'haver algun grup de persones elegides
democràticament que d'alguna manera, poguessin decidir les qüestions
que plantegessin conflictes.
Ja sé que al llarg dels segles de la història de la humanitat,
mai cap sistema de govern ha estat totalment satisfactori; tots tenen grans
virtuts i grans defectes. Fins i tot es pot pensar que en una societat on tothom
tingués el mateix grau de formació seria molt difícil decidir
un grup de persones a les quals atorgar el poder de decisió sobre les
altres.
No podem perdre de vista, però, que malgrat la preparació fos
la mateixa per a tothom, tots som diferents. Aspectes tan importants com el
coeficient intel·lectual, la capacitat d'esforç, la voluntat...
diferencien enormement uns individus dels altres; potser basant-se en aquestes
característiques es podrien elegir els representants.
Altra forma potser per a mi més encertada seria basar-se en l'experiència.
Tots hem vist diferents societats com ara els indis, que mai prenen cap decisió
sense consultar amb els més vells del grup, la nostra societat occidental
arracona la gent gran enlloc de gaudir de la seva saviesa; cosa que en el "meu"
món no permetria que passés.
No se m'escapa que el fet que les tecnologies hagin avançat de manera
tan ràpida fa que en ocasions l'experiència dels avis no ens pugui
servir. La llàstima és que la societat els considera inoperants
en tots els aspectes i si bé les coses han canviat molt pel que es refereix
a la ciència i a la tecnologia, els aspectes importants de les persones
no han fet grans variacions. M'estic referint als sentiments, les emocions,
el comportament...
Ja veieu que encara que tinc molt clar com voldria que fos el meu món,
no veig tan senzilla la forma d'aconseguir-lo.
No s'han d'oblidar però, que no som els humans els únics éssers
que habitem la Terra: milers d'espècies animals comparteixen planeta
amb nosaltres. Alguns d'ells estan patint greus agressions dutes a terme pels
humans, que els estant conduint de manera definitiva cap a la seva extinció.
Els humans, que en temps varen ser respectuosos amb els animals, durant els
últims anys els han utilitzat egoistament. Bo és dir que han aparegut
persones i fins i tot societats que lluiten per la protecció i reserva
d'aquestes espècies en perill.
I les plantes?
La desforestació del planeta ha estat tan ferotge els darrers anys que
hi ha moments en que em pregunto d'on traiem l'oxigen que respirem. Ens hem
oblidat de que les plantes són l'anomenat "pulmó del món"?
O és que ens esforcem per no recordar-ho?
En el "meu" món, TOTES les espècies tant animals com
vegetals gaudirien del respecte pel seu habitat natural i m'esforçaria
explícitament en no trencar les cadenes tròfiques de cap ecosistema.
Per tal d'aconseguir això, la humanitat hauria de deixar de contaminar
els planeta. Si fóssim capaços de viure amb els que necessitem
i no amb el que desitgem, segur que totes les espècies de la Terra viurien
millor, començant pels mateixos humans. L'anomenat "primer món"
ha caigut en el cercle del consumisme i això el fa cada dia pitjor.
El meu món, es basaria en el respecte a qualsevol ésser viu; sigui
home, sigui animal o sigui planta.
No us penseu que desconec la dificultat que tindria dur a terme aquest model.
Però realment és per les possibles dificultats que no s'està
duent a terme? O és perquè ja ens està bé el món
en el que vivim?
Diuen que cadascú té el que es mereix...
De debò creieu que els nostres fills mereixen el món que els espera?
Potser caldria que entre tots ens esforcéssim una mica per aconseguir
que el món en el que viuran els nostres fills sigui millor que el nostre.
Voleu que el "meu" món sigui el nostre