Segon Premi Categoria 14 i 15 anys
Autor: Tamara Fuentes Sánchez
Pseudònim: Indira Wollstonecraft
Si el món fos meu, no hi hauria adjectius. Així els nens no estudiarien
si pobre va amb a o amb e, si guerra s'escriu amb una o dues erres o si banc
va amb be alta o be baixa. Si el món fos meu no hi hauria mapes ni límits
que marquessin diferències entre un nen dels Estats Units i un de Zimbabwe.
Si el món fos meu, desapareixerien els colors que classifiquen i desclassifiquen
als éssers humans, ser blanc o ser negre, o groc o vermell o fins i tot
verd no tindria cap significat, perquè tu i jo, tothom, sabem que la
vida no és blanca o negra, que està plena de matisos que la fan
més atractiva i més variada, alguna cosa semblant a una macedònia,
que diria algú. Sí, si el món fos meu, seria el més
semblant possible a una macedònia.
Si el món fos meu no existirien els nombres ordinals. No hi hauria ciutadans
de primera o de segona classe, no hi hauria primer ni tercer món, perquè
de món, n'hi ha un, un món que és de tothom qui l'habita,
un món propietat de tothom, tant si es tracta d'en Bill Gates com de
l'indi que habita al cor més profund de la selva tropical.
Uix, si el món fos meu... George Bush no hauria nascut i en el seu lloc
hauria crescut una floreta , o millor encara, seré més benvolent
i li donaré l'oportunitat de néixer, però per cada conflicte
bèl·lic que volgués iniciar, repartiria petons i abraçades.
Per descomptat, no enviaria tropes a llocs recòndits a matar innocents
ni tindria l'obligació de posar per a la premsa amb un gall d'indi de
plàstic. Als membres restants del "trio benzina" -en Chema
Aznar i l'Antoni Blair - els donaria feina en un tour de pallassos que viatjaria
arreu del món, repartint somriures als camps de refugiats que ells mateixos
han forjat.
Al president del FMI, el col·locaria cada Nadal com a patge dels reis
mags, repartint regals en aquells països, als quals la seva organització
ha negat donar un crèdit per a facilitar el seu desenvolupament .
Si el món fos meu, no importaria ser dona o home, el mot gènere
quedaria mancat de significat. No hauria de sentir cada 1 de gener el balanç
de les víctimes de la violència establerta per una societat on
encara l'home és el qui mana. El dia 8 de març no se celebrarà
una diada per demanar la igualtat entre sexes, sinó que es commemorarà
el dia en què la igualtat va arribar. Si el món fos meu, els nens
no tindrien pistoles de joguina, no jugarien a fer la guerra, ni les nenes tindrien
vulgars nines de plàstic que els ensenyessin el rol atorgat tradicionalment
a les dones. A les nenes i els nens del meu món, se'ls ensenyarà
a ser bones persones, a respectar als seus iguals (és a dir, a tothom)
i a compartir responsabilitats.
Cap infant sabrà què és una arma. Cap adult els col·locarà
una arma entre les mans ordenant-los matar per cap causa. Cap marca internacional,
patrocinador de clubs de futbol milionaris, els obligarà a cosir amb
les seves manetes sabatilles esportives que valdran quatre vegades més
el seu sou. Cap nen o nena farà el sexe obligat per ningú, ho
faran per decisió pròpia, quan siguin prou madurs físicament
i psíquicament i se sentin estimats. Tenir una opció sexual diferent
de l'heterosexualitat no serà penalitzada per cap llei -escrita o moral-
en el meu món, serà tan ben acceptada que poc a poc aniran tenint
els drets d'una parella heterosexual. Llavors, no es necessitarà cap
diada per a exigir la seva igualtat.
Es faran cursos cada mes, en els quals s'aprendran costums d'altres cultures.
Tant trobarem l'ensenyament de la sardana a la Xina, com un curs de cuina iraquiana
als Estats Units.
No hi haurà dictadors, al meu món, que imposin una política
personal i sembrin desgràcies arreu allà on vagin, la gent tindrà
dret a opinar lliurament, sempre que respectin els altres. No hi haurà
gent que es dediqui a posar bombes en centres comercials a plena hora punta,
plenes de famílies amb nens petits ni tampoc periodistes empresonats.
El meu món, ecològicament equilibrat sense pobres ni rics, sense
guerres, sense polítics imperialistes, sense quatre organitzacions decidides
a lucrar-se dels menys afavorits, sense classes, sense races, sense explotació
infantil, sense censura, sense racisme, sense violència de gènere.
Amb igualtat, amb homes i dones, amb blancs, negres, grocs, vermells, liles,
verds. De tots els colors. Amb persones d'opció sexual lliurament triada.
Amb llibertat. Amb pau. Amb amor. Un racó petitó en equilibri
amb la immensitat de l'univers.