Primer Premi Categoria 16 i 17 anys
Autor: Albert Sesé Ballart
Pseudònim: Martin Luther
Vivim en un món boig, on s'ha demostrat reiteradament que el poble té
un poder relatiu. Aquells qui manen fan i desfan a la seva manera, així
que aquella democràcia tan idealitzada que imaginàvem temps enrere,
s'ha convertit en la dictadura dels diners. Aquesta maleïda obsessió
material fa que el planeta cada cop sigui més petit, i tots ens trobem
immersos en un ritme de vida que gira al voltant d'un moviment globalitzador
impossible d'ignorar. Formem part d'un engranatge profitós per uns, i
insostenible per altres.
El sol fet de néixer ja marca una diferència insalvable entre
els homes. Qui neix rodejat de metges, en un hospital d'un país desenvolupat
li espera un destí totalment diferent que aquell que ho fa en un jaç
poc higiènic, envoltat de cossos famèlics. Jo només sóc
un homenet que ha tingut la sort d'aparèixer a escena en un escenari
desenvolupat, però no puc conformar-me amb la sort que m'ha estat atorgada
i precisament aquest fet diferencial s'ha d'aprofitar per denunciar totes les
injustícies d'aquest món que permet que milers d'homenets com
jo morin cada dia.
Mentre mig món passa gana, l'altre mig es posa a dieta. Aquestes desigualtats
arriben a límits extrems que haurien de ferir l'honor de tots els occidentals,
però encara són pocs els que es commouen per agilitzar processos
d'igualtat. Aquesta mentalitat és la base per un pròsper canvi
de futur. Si no es produeix, no serem capaços de vèncer gran part
dels mals que ens afecten. La reflexió ha de néixer de cada un,
i prendre posicions per una llarga lluita contra el poder i totes les traves
que dificulten un sa creixement del nostre entorn. No podem seguir sent una
massa cega que actua segons les majories, plens d'odi, gelosia i egoisme.
L'organisme principal per dictar les bases de la nova societat que desitgem
són les Nacions Unides. Aquesta organització que ha perdut tanta
força últimament, ha de ser el punt de referència per a
tots, amb les seves dues grans premisses: la unitat i la no agressió
entre pobles. Per rendibilitzar el poder de la ONU i la unitat dels seus 190
membres, s'haurien d'aplicar plans d'apadrinament entre nacions riques i pobres.
Fer ús d'una llista existent de riquesa i que el primer es fes càrrec
de l'últim, el segon del penúltim i així successivament,
responsabilitzant a cadascuna de les nacions riques una de pobra.
Si volem un canvi real i significatiu, no podem actuar amb mitges tintes com
fins ara, s'ha de tractar el problema amb rigor i serietat. Si hi ha voluntat,
tot pot ser possible. Res del que hem destruït és irreconstruible.
En primer lloc, hem de prendre consciència de raça humana, tos
som iguals davant la vida i passem els nostres dies dins els mateixos límits
esfèrics, així que res pot diferenciar uns dels altres. No podem
actuar en benefici de la nostra comunitat, sinó per beneficiar el gran
col·lectiu, pensant globalment i actuant localment.
La paraula guerra ha de quedar esborrada dels nostres diccionaris per sempre,
mai una acció bèl·lica pot ser el desencadenament final
d'un conflicte, perquè no és més que la sortida covarda
als problemes de la pau. El diàleg, encara que sembli impossible, sempre
pot existir. Hem de ser conscients que el veí serà millor veí
si és amic, i l'enemic millor amic si el perdonem. Encara més
greus són les anomenades guerres preventives, tan popularitzades darrerament.
És vergonyós que homes amb molt poder puguin dictar el futur internacional
en solitari i es desencadenin conflictes per interessos propis, perquè
hem arribat a una cultura de guerra que triomfa perquè es veu com una
escola excepcional de virtuts heroiques. Aquestes rivalitats signifiquen un
cost econòmic tan enorme, que amb les mateixes xifres es podria fer front
a la fam mundial. Per acabar amb tot això, seria bo suprimir per complet
les despeses en defensa de cada nació, i amb quantitats molt inferiors,
tindríem la base econòmica per eradicar els problemes més
greus dels necessitats. Per molt que costi de creure, aquests mandataris que
ara fan de les seves, no venen del no res, sinó d'unes urnes plenes de
les nostres voluntats, les voluntats del poble.
Les causes d'aquestes barbàries són moltes, però "l'or
negre" s'emporta el primer lloc: aquest bé escàs que fa capgirar
el món sencer. Si els països productors no tinguessin cru, ningú
es preocuparia per aquelles terres. Acabarien perduts en racons irrellevants
dels mapes, ignorats en la memòria col·lectiva, com actualment
passa amb tantes altres nacions empobrides. Un altra mesura urgent és
la implantació de fons d'energia renovables a gran escala, per enterrar
els nombrosos problemes que han causat petrolis i centrals nuclears. Una segona
causa d'aquests conflictes a eliminar és l'ús contraposat de les
religions. Fer servir el nom de Déu no és bo en cap guerra, aquest
fet no pot ser mai utilitzat com a arma. Actualment, les creences personals
de cada individu encara tenen massa pes socialment, i aquí el respecte
brilla per la seva absència. Minories i majories han i poden viure conjuntament.
En síntesi: les guerres mai són justificables, de manera que abans
d'embarcar-nos en camins difícils que no ens portaran enlloc, reflexionem
profundament. Recuperem aquest concepte d'humanitat que tots portem dins, però
que sembla que hagi caigut a l'oblit, tot cridant ben fort les tres lletres
més importants per fomentar el respecte entre pobles: PAU
Per seguir imaginant aquesta societat ideal, és imprescindible suprimir
els quantiosos i inacabables deutes externs que arrosseguen històricament
països subdesenvolupats, que no fan res més que frenar el seu creixement;
fent més ric l'adinerat i més pobre el miserable. Una globalització
sostenible és possible, amb una distribució més justa de
la riquesa i la definitiva eradicació de la pobresa. Tots hem de contribuir
per igual i sense privilegis, el món és de tots i hem d'avançar
junts. El moviment global ha de servir per solucionar problemes actuals i no
pas per ser més i més ambiciosos a costa de la suor i la sang
dels no privilegiats.
No cal dir que la democràcia és el sistema polític que
ens garanteix un millor futur, no obstant, faria petits canvis en l'organització
dels nostres governs, perquè la superioritat moral que distingeix els
demòcrates sembla que es troba en hores baixes. No haurien d'existir
les majories absolutes, ja que el poder corromp i sempre acaba sent perjudicial
per una nació. A més, qualsevol tendència política
ha de ser acceptada i respectada; com més idees i propostes hi hagin
sobre la taula per teixir un bon destí, millor.
No podrem somiar amb un món millor si no partim de la total igualtat
entre sexes. El món occidental està acabant el lent procés
d'equiparació entre homes i dones, però a la resta de punts del
planeta, la dona continua quedant apartada de qualsevol privilegi.
L'educació ha de ser l'àmbit que predomini per damunt dels nostres
interessos, ja que és la base perquè qualsevol canvi sigui possible.
Pot semblar excessivament utòpic, però jo substituiria totes les
presons de l'Estat per grans centres educatius amb l'objectiu d'educar i ensenyar
mínimament el que és bo i el que és dolent. El drama de
la immigració es podria pal·liar amb més i millors escoles,
fomentant la convivència de cultures. Tothom té un lloc a tot
arreu. Cal defensar a tort i a dret tots aquells que han hagut d'abandonar el
seu entorn i la seva gent, que no deu ser gens fàcil, per arribar a un
món nou, sense res, i començar de zero. Només per aquest
fet ja es mereixen tot el respecte.
També cal prendre consciència de la importància del nostre
medi ambient. No som res sense un terra per trepitjar i un aire pur per respirar.
No pot ser que dia rere dia destruïm part del nostre valuós patrimoni
natural. Apostem doncs per les energies netes i deixem d'evocar aires corrosius
que ajuden a sobreescalfar el planeta. Hem de lluitar perquè els que
encara som a temps de conservar les meravelles terrenals, no morim en l'intent.
Cal parlar de l'arma per excel·lència que tenim per poder arribar
a tothom: els mitjans de comunicació. És molt important fer-ne
un bon ús, perquè la informació es deforma amb facilitat,
i el contrast de notícies és evident a cada informatiu. La guerra
informativa, portada fins a les últimes conseqüències per
mitjans de difusió mundial, teixeix una malla de mitges veritats, interpretacions
poc clares o mentides que aspiren a mantenir desinformada l'opinió pública.
Per això hem d'estar atents, i els qui ens limitem a entendre el que
rebem, hem de saber seleccionar les veritats i les mentides.
Poca cosa més puc fer dins del meu món d'adolescent, només
transmetre el sentiment que perviu dins del meu cor rebel, que em roba hores
de son i temps de viure: la necessitat de fer alguna cosa important per aquest
món. Perquè tots en som ciutadans, i la nostra pàtria ha
de ser la humanitat.
Tot aquest llarg discurs és fràgil com un castell de sorra, o
una posta de sol que mor amb la sortida de la lluna. Ara tot sembla llunyà
i impossible, però si no comencem a fer petits canvis, aquests objectius
restaran només en la ment de quatre somiadors.
Per últim, i per superar definitivament tot els estigmes de la nostra
societat, m'agradaria acabar amb un comentari massa freqüent. Sempre que
parlo amb algú i intento transmetre de la manera més viva que
puc les meves inquietuds, problemes i solucions pel món d'avui dia, les
converses acaben de la mateixa manera: "Noi, quan et facis gran tot això
s'ho endurà el vent". Doncs si això significa fer-se adult,
no ho vull ser. Crec en el que penso i vull que el pas del temps deixi intacte
les meves idees. Aquesta alegria especial i ganes de canviar el món que
tenim els joves no s'ha de perdre mai. Potser tots aquells qui avui s'han conformat
de viure com viuen, no van fer una reflexió com jo estic fent ara, i
tal vegada sí que he començat a canviar el món de la meva
manera, a fer alguna cosa per ser especial, per ser aquella persona que sempre
he volgut ser. Crec que els que es fan grans i continuen creient en els seus
principis, són aquells que quan moren són recordats.