Premi Categoria 10 i 11 anys
Autor: Anna Penella López
Pseudònim: L’Esquirol
Hi han moltes persones que pateixen fam a l'Àfrica. Entre d'aquestes
hi ha la Kila, que vivia a Egipte, molt a prop del riu Nil, quan vull dir molt
a prop del riu Nil, vull dir "al" riu Nil en una casa flotant. La
Kila i els seus germans s’alimentaven dels peixos i nenúfars molt
petitets que trobaven al riu.
De tant en tant, trobaven escorpins, però els hi treien el verí
i s’els menjaven o els guardaven en uns pots com a mascota.
Cada dia els pares de la Kila se n’anaven a treballar de pescadors per
alimentar la família.
A la Kila l’hi agradaven molt les aventures, així que hi jugava
cada dia amb el seu veí Tim. Un dia s’inventaren que trobaven un
tresor, l’altre que eren senyors molt importants, importants i rics.
Un dia en Tim , estava partint un cactus per la meitat, per veure aigua i la
sorpresa va ser quan de sota d’una pedra del cactus, va veure un objecte
que no sabia que l’hi canviaria la vida. En Tim, va anar corrents a ensenyar-li
a la Kila lo que havia trobat. Tots dos es preguntaven alhora: "Què
deu ser aquest paper brut, trencat i antic?"; i van anar a demanar-li al
sabí del poble; (que era l’avi d’en Tim) els hi va dir que
era un mapa d’un tresor, que fins hi tot podria haver-hi monedes d’or.
En Tim i la KiIa van decidir anar a buscar-lo, per treure les seves famílies
i el seu poble de la fam i de la pobresa.
Van estar dies i nits caminant i dormint en coves que trobaven o a dalt dels
arbres de moltes fulles per camuflar-se dels lleons, dels jaguars i dels pumes.
Menjaven els fruits dels arbres o petits insectes que trobaven al bosc.
Després d'arribar a una extensa Savannah amb molts pocs arbres, i de
localitzar la pedra més gran d’Egipte, (la Pedra del Diable, que
li deien així perquè deien que hi vivia un diable a dins) i de
contar vint passos en diagonal, per la part de darrere cap a l’esquerre,
van arribar a l’Arbre de la Vida, on el mapa no indicava res més,
per tant es van posar a examinar-lo i van veure que estava buit per dins, i
tenia unes arrels que semblaven braços. Entre les arrels van poder distingir
una porteta molt petita feta de fusta. Així que la van veure, es van
posar a córrer en direcció a ella com van poder entre les arrels,
i van poder comprovar que, amb prou feines hi passaven. Sort que l’arbre
era molt gros, així "l’interior" era bastant ample. Al
terra van trobar uns tendons de rinoceront i canyes de bambú, i van construir
una escala per pujar a la part de dalt de l' arbre, ja fora a la superfície.
Allà dalt penjada d’unes branques van veure unes closques de tortuga
juntes lligades amb una liana que semblaven un baül.
En Tim i la Kila es van afanyar a obrir-les, i van trobar-se amb.... UNA LLAVOR!!!,
una raquítica llavor, tant d'esforç per una llavor?! Ni parlar-ne,
així que van tomar al poble ven enfurismats per parlar amb l’avi
d’en Tim. Quan van arribar-hi, al cap de dies i nits, i parant on podien,
van tomar a les cabanyes flotants amb una gran decepció, i li van dir
a l’avi d’en Tim:
-Avi- deia en Tim; - després de tant esforç, de dormir als arbres
de entrar dins d’un arbre i de morir-nos de gana, hem trobat UNA LLAVOR!
-Ja, Ja, Ja- va riure l'avi- us agraden tant les aventures, que us havia preparat
aquest petit "viatge" perquè us adonéssiu, que, el tresor
més gran podem tenir, és lo que ens regala la terra.
D'aquesta llavor en surt una planta, aquesta planta ens donarà fruits
i dels fruits en sortirà una llavor. Fills meus, la terra és molt
generosa amb nosaltres, encara que no tinguem molts diners i que a vegades passem
gana, hem de saber valorar el que tenim i donar les gràcies. Amb això
segur que haureu après una lliçó i haureu viscut una gran
aventura.- en Tim i la Kila, van córrer a plantar la llavor a el terra
més fèrtil desitjant saber quin fruit sortiria d'aquella llavor.