Premi Categoria anys 10 i 11 anys
Autor: Alba Estapé Grau
Pseudònim: Nina
Hola sóc la Gemma i aquest any començo 6è. A la meva classe
ha vingut una nena estrangera és de la Àfrica i es diu Nima.
Està molt sola, no té amics i parla molt poc la nostra llengua.
Avui quan fèiem fila per pujar a la classe li he intentat parlar i no
he sabut què i com dir-li per això sé que no entén
la nostra llengua. La Nima em té preocupada no sé com podrà
fer classe amb nosaltres.
Al començar la classe el mestre, el senyor Miquel ha tingut que fer el
doble feina. Primer s’ha tingut que presentar a ell i després ha
tingut que presentar a una traductora. És de França però
sembla de el Marroc ella la Janine tradueix molt de pressa, sempre ens estem
fixant en ella per això avui ens ha tingut que avisar 3 cops a mi i al
meu company Genís, que ens hem quedat sense pati. Quin rotllo jo em volia
quedar parlant amb la Nima però no he pogut.
El mestre ha preguntat a la Janine com anava la Nima. Hem sentit que deia molt
malament i en aquest precís moment hem agafat el seu quadern i ho hem
mirat.
L’endemà al matí vaig anar a l’escola molt contenta
tenia moltes ganes d’anar a parlar amb la Nima preguntar-li coses del
seu món, del seu país, les tradicions ah ! i sobretot l’aliment.
Ella passava gana?
Per parlar-li he tingut que parlar amb mímica em prou feines ens enteníem
i quan per fi em va entendre va arribar la traductora i va ser molt divertit
jo preguntava i ella li preguntava a la Nima només vaig temps de preguntar-li
una cosa que és la que més m’hi interessava. Tu passaves
fam a l’Àfrica ?
Em va respondre a través de la traductora que si. Allà hi ha gent
molt pobre que es mort de gana com el seu germà Mohamed que era el noi
més prim de tot el poble potser fins i tot el país. El seu estimat
germà va morir de fam. Ella estava en el mateix camí que ell però
per sort la van dur a temps aquí i es va poder salvar o sigui en resum
l’Àfrica és un continent afamat en què és
molt trist de dir però hi ha gent que mort de gana .
Em va explicar perquè hi havia fam a l’Àfrica. Era perquè
no tenien fàbriques perquè la gent no tenia manera de guanyar-se
la vida. Al no haver-hi aigua no hi ha conreus si no hi ha conreus no tenen
aliment. Tampoc tenen hospitals ni serveis mèdics i els hi és
molt més difícil sobreviure.
Dimarts l’endemà va ser la Nima qui em va venir a rebre. Li vaig
poder preguntar que m’expliqués una mica del seu país el
Senegal, no vaig entendre res més que no sabia qui eren els seus pares
que de petita anava a un orfenat que els cuidàven molt malament l’únic
que sabia era que es deien Mohamed i Samila no els havia vist ni tan sols en
una foto. Cap a classe!. A la classe el professor va començar dient una
notícia que havíem de fer un treball de medi Social en que per
parelles havien d’escollir un lloc i amb un guió que ens havien
donat anar-ho omplint necessitaven saber on era, si passaven fam, si la major
part dels nens tenia pares o no i a què és degut...
A la Gemma li va cridar l’atenció la pregunta de la fam. Aquest
treball ens el feia fer per què ens adonéssim de la fam que es
passen en algun país sobretot l’Àfrica. De seguida va saber
amb qui fer aquest treball, amb la Nima i així podia descobrir coses
de l’Àfrica.
Va deixar un temps perquè es fessin les parelles i va dir que el dimecres
es començaria el treball ara em vaig adonar que la Nima ja parlava el
català però encara faltava una mica de pràctica.
A primera hora del matí vam començar a fer el treball i el Miquel
es va emportar la Janine per comentar-li algunes coses mentre tant, va venir
la traductora de la classe del costat i ens va ajudar molt tant en a mi com
a la Nima vam començar per la pregunta de escollir el país vam
escollir el Senegal que és d’on ve la Nima aquest país passa
molta fam. Vam seguir amb pregunta de les tradicions la Nima em va dir que acostumaven
a tenir la religió musulmana. Ara toca la pregunta de els orfenats em
va dir que acostumaven a anar als orfenats perquè els pares no tenien
diners per alimentar-los i si vivien amb els pares cosa que a ella no li va
passar no podien anar a escola i els havien d’ajudar amb les feines del
camp. Ara la pregunta que més m’hi interessa passaves molta fam
a l’Àfrica? i ho vàrem escriure i hem quedat que les imatges
les buscarem entre les dos en revistes, diaris ...
Dijous vam presentar el treball. Vam aprovar va ser el millor treball de tota
la classe. El Miquel ens va dir perquè havíem hagut de fer aquest
treball. Era per adonar-nos de quan a vegades ens posen un plat de verdura o
de amanida que no ens agrada i no el volem imagineu-vos al Senegal no es queixarien
s’ho menjarien amb molt de gust. Reflexionem-m’hi ajudem quan demanen
aliment no llencem el menjar que no ens agrada, aprofitem-l’ho o donem-l'ho
i sobretot ajudem a qui necessita aliment.
La Gemma va descobrir que hi havia molta gent que passava gana al món
sobretot a l’Àfrica.
Va pensar per ella mateixa –no deixaré mai més un plat de
verdura -.