Premi Categoria 10 i 11 anys
Autor: Annabel Navarro
Pseudònim: Flor de Luna
Ara fa cinc anys, en un petit poble del nord d'Àfrica anomenat Shaurí, hi vivien un grupet de quatre nens que estaven passant per una mala situació: el seu país estava en guerra i ells no hi podien fer res.
El poble, era petit, poc agradable i I'ambient no era massa bo. Quan hi entraves, et canviava I'humor tot d'una. Aquell poble mostrava tristesa, la gent estava desanimada, no es parlaven entre ells i els nens no tenien ni una sola joguina, i el pitjor de tot és que passaven gana; no tenien ni una llesca de pa, ni mig got d'aigua. Després de veure tot això t'adones de lo afortunat que ets de tenir un plat a taula cada dia, i que obrint l'aixeta et surti aigua.
Dels quatre nens que formaven el grup dos eren nens i dues nenes. Un d'ells era el més trapella, però això sí dolç com la mel. Era alt, més aviat ros i amb uns ulls negres com el carbó. Una de les nenes era la típica nena presumida, la que no sortia de la cabana sense abans haver-se pentinat, era baixeta, morena, i tenia els ulls més verds que un prat a la primavera. L'altre nen (el que queda) era molt tímid, tot el dia anava amb la cara tapada, i tenia els cabells més brillants que les estrelles, era tan alt que si alçava la ma donava la sensació que podia tocar la lluna. I L'ultima, era una nena tan maca com una nina de porcellana, amb els cabells negres i arrissats, bastant baixeta i amb els ulls axinats.
El país al que pertanyia aquest poble Shaurí, estava en guerra amb el país veí, tot per culpa d'un insignificant riu. Els uns deien que aquell! riu els pertanyia i els altres deien que no, que el riu estava dins del seu territori. I així és com es va inicia la discussió que portar als dos països a declarar-se la guerra.
Els nens estaven tristos, a penes podien sortir al carrer, no podien anar a l'escola, això volia dir no aprendre i a més a més centenars de persones morien cada dia, i tenien por perquè pensaven que tard o d'hora els hi tocaria a ells o a algun ésser estimat.
Passaven els dies, els mesos i la situació cada vegada anava a pitjor.
Un dia, com qualsevol altre, mentre els nens intentaven amagar-se, els hi va arribar a les seves mans un diari (no em pregunteu com, perquè no ho sé). Els nens es van disposar a llegir-lo, amb penes i esforços, però el van llegir. En acabà es van mirar entre ells: per què aquells pobles no podien arreglar les coses dialogant? Per què ho havien de solucionar tot amb guerres? Van estar una bona estona pensant, fins que van arribar a un acord, es proposaven un repte: havien de parlar i convèncer a tothom de que aquella no era la manera de solucionar les seves diferencies: jugarien a ser polítics.
Van recórrer cel i terra, però amb L'esforç de tots quatre ( el trapella, la nena presumida, el tímid i la nina de porcellana ) ho van aconseguir, la notícia es va anar escampant fins a arribar a orelles dels dirigents. Els dirigents també es van adonar que allò era una bestiesa, que amb una guerra no anaven a en lloc, que morien milers de persones i que tampoc en treien res. Els dirigents van decidir parlar, com persones humanes i civilitzades per apropar els seus punts de vista. Van decidir anar a parlar amb els quatre nens, ja que havien tingut aquella meravellosa idea de dialogar, a veure si se'ls n'hi acudia una altra de tant bona per solucionar el tema del riu, i com era previsible ho van aconseguir.
Se'ls hi va acudir la fabulosa idea de fer canals, de manera que l'aigua del riu anés distribuïda cap els dos pobles i així no s'haurien de tornar a enfadar per aquella qüestió, perquè tots podrien aprofitar l'aigua per igual.
Els quatre nens van ser premiats amb medalles i diplomes, les cabanes van ser reconstruïdes, i aquells pobles que quan hi entraves eren tristos ara són la viva expressió de la: FELICITAT.
Les persones estan contentes, i es parlen, els nens tenen joguines i tothom té cada dia un plat de menjar a taula i un got d'aigua per beure.
Amb la bona voluntat de tots es pot aconseguir sempre tot allò que sembla impensable i impossible.
Flor de lluna