Un conte sobre la PAU

índex > concurs de narracions solidàries > lliurament de premis 2006 > Categoria: 12 i 13 anys - Primer premi

Premi Categoria 12 i 13 anys
Autor: Àlex Gutiérrez
Pseudònim: Elvis

La Pau és el camí

La nit s'apropava a la ciutat de Varsovia, Polonia, on la família Strong de religió jueva vivia tranquil.lament.

La família estava composta per en Joseph el pare ,Diana, la mare, i en Dani, un nen de 9 anys.

-Els Alemanys van entrar per les nostres fronteres i ... -. Com sempre, la professora de Ciències Socials ens explicava tota la història de la invasió alemanya al nostre país.

¡Per fi! Ja s'havia acabat l'escola i en Dani i els seus amics comenten:

-Doncs aquest tal Hitler tindrà molts soldats ?-. va preguntar un amic.

-Si, segur que té tot un exèrcit-. Diu en Dani.

Efectivament, perquè a Podolski, a l'oest de Polonia, un batalló alemany preparava un atac a Varsovia.

Allà a la base militar, hi ha un soldat, en Jan, al que no li agrada gens la guerra, però el seu pare, un important general, el va a allistar.

A l'oficina del capità:

-Entrarem pel sud de la ciutat,i després avançarem cap aquí, i després...-

Ordenava el capità, mentre assenyalava un mapa.

L'atac consistia a exterminar tots els jueus de la ciutat, així ho exigia Adolf Hitler.

Van passar els dies i els alemanys van començar l'atac.

Mestrestant, en Dani estava fent un dibuix, eren els deures de Visual i plàstica, i havia decidit fer un dibuix d'un colom.

El soldat alemany, Jan, havia escoltat que el colom era el símbol de la pau. I també va fer un dibuix. Els soldats van començar a entrar a les cases. I en Jan va anar al barri de la família Strong.

En Dani ja havia acabat els deures i la seva mare estava preparant el sopar.

El pare, acabava d'arribar de la feina i s'estava dutxant.

Es va sentir un soroll molt fort. Algú havia tirat la porta a terra. Tots es van posar molt nerviosos i van veure un soldat alemany a la porta, amb una ametralladora, una gorra i unes sabates enormes. El soldat era en Jan. Va caminar uns passos fins la taula del menjador, allà hi havia el dibuix del colom. Llavors el soldat va agafar una fulla de llorer que estava a terra i que la mare estava fent servir per cuinar. Va posar la fulla a la boca del colom i va dir la famosa frase de Ghandi:

"El camí no és la pau, la pau és el camí".