Premi Categoria 12 i 13 anys
Autor: Núria Lista
Pseudònim: Salxixeta
Tot va començar en un institut, en un dia molt ennuvolat, quan una nena de primer que es deia Elisabet (els seus amics li deien Eli), va fer caure sense voler a una altra que anava a segon i es deia Ester.
L'Ester va creure que L'havia tirat a propòsit i li va voler donar un cop de puny, i l'Eli, que li estava demanant perdó, es va enfadar per la reacció de l'Ester i també li va voler donar un cop de puny. Per aquesta simple qüestió ja va començar una baralla. Un nen de primer, que va veure que s'estaven barallant, s'hi va apropar i es va posar a favor de l'EIi. Quan la gent ho va anar veient, van anar. I es van posar a favor d'una o de I'altra. Desprès d'una bona estona de baralla, quan un professor se'n va adonar, va anar a separar-les.
Un nen, que es deia Dani, va veure I'espectacle, i, com no li agradaven els conflictes, es va apartar. Quan va arribar a la seva casa i va posar-se a veure la televisió, en concret les notícies, va veure que el dia anterior hi havia hagut un atemptat en una fàbrica amb un cotxe bomba. També va veure que hi havia un cas de segrest que encara estaven investigant. Va veure que en el món hi havia molta violència, i va pensar que això no podia ser.
Al dia següent ho va comentar amb tots els seus amics, però només quatre van veure que tenia raó. Aquests quatre es van reunir aquell mateix dia a la casa del Dani. Desprès de parlar una bona estona, van decidir que trobarien la manera de que hi hagués pau al món. Es van comprometre a que durant la nit els cinc amics buscarien els ingredients per crear la pau, i van decidir quedar pel dia següent.
Cadascú a la seva casa va pensar en què podia aportar per fer la pau. S'ho van haver de rumiar molt, però a la fi, ja a la matinada, van anar decidint què portarien.
L'Oscar va decidir que portaria comprensió, ja que ell sempre era molt comprensiu amb la gent. La Sara va decidir que portaria respecte, perquè ella era molt respectuosa. L'Aitor va voler portar pietat, ja que creia que era un ingredient molt important per a fer la pau al món. La Núria va decidir portar altruisme, creia que feia falta per a un món millor. I per últim el Dani va creure que també era molt important la solidaritat, i va decidir portar-la.
Quan al dia següent es van reunir tots van dir, un a un, la proposta que havien pensat. Tots escoltaven amb atenció als demés: les propostes i les explicacions de perquè l'havien triat. Al final, tots estaven molt contents, els hi semblaven molt bé les altres propostes.
Es van posar en marxa aquell mateix dia. Cadascú va posar el seu ingredient dintre d'una olla molt gran, i ho van barrejar tot molt bé i amb molta il·lusió i esperança.
Estaven esperant a que la pau s'acabés de formar, i, es van assentar al terra en rotllana parlant de com quedaria el món quan ja no hi hagués guerres. També van estar pensant com aplicar la pau a tothom, i això ja no els hi semblava tant fàcil. Però al final, a altes hores de la matinada, van decidir-se de com fer-ho: ficarien una gota de pau (ja era suficient per a una persona) dintre de molts mosquits, tants com persones hi ha al món, de manera que, cada mosquit picaria a una persona, i la persona ja tindria tots els símptomes que contenia la pau: comprensió, respecte, pietat, altruisme i solidaritat.
Quan la pau va estar formada tots, a poc a poc, van anar ficant als mosquits les gotes de pau. La cosa no va ser gaire fàcil, ja que els mosquits no paraven quiets i era difícil posar-hi dintre la goteta de pau.
Desprès de molts esforços, quan ja era gairebé de dia, els nens ja havien acabat la seva feina, i estaven contents pels resultats que havien obtingut. Els mosquits ja sabien que havien de fer i ara només faltava que els deixessin marxar de la gàbia per poder anar a picar a la gent amb la pau.
El dia següent, que era festa, el Dani va trucar a l'Oscar, l'Aitor, la Sara i la Núria per que anessin a casa seva per deixar anar als mosquits, estaven molt nerviosos i esverats per que s'oblidarien per sempre de la guerra i hi hauria pau a tot el món.
Tots els mosquits van sortir volant cap a totes direccions i els nens, es van posar a ballar de felicitat. Els mosquits no van trigar gaire a escampar-se per tot el món i picar a tothom, van ser tan ràpids que les notícies de la nit ja eren molt diferents a les dels altres dies.
El corresponsal d'Estats Units explicava que el President del Govern havia ordenat a tots els soldats que tornessin a casa seva amb les seves famílies.
Els Presidents de la Comunitat Europea, havien previst que la setmana següent dinarien tots junts per a celebrar el fi de les guerres, i el terrorisme i per acabar amb la fam al món; però aquesta vegada de veritat!
Fins i tot I'home que estava segrestat va tornar a casa seva sense cap mal.
Però la cosa que va fer mes il·lusió als nens va ser que a I'institut la gent ja no es barallava i eren simpàtics amb tothom.