Premi Categoria 14 i 15 anys
Autor: Albert Palomo
Pseudònim: Spirit
Va venir d'un altre planeta. Es deia Pacis i no era com nosaltres, ni físicament ni mentalment. No feia més de mig metre, la cara i el cos redonets, nas de patata i dos ulls rodons com a taronges. El cap s'acabava com si fos una muntanya i dalt de la muntanya tres pels blaus del mateix color que la seva cua. Era diferent, però el que el feia més diferent era la seva manera de pensar. Per en Pacis no existia la violència. Del món d'on ell venia, tothom pensava en positiu i això feia, que la pau es respirés a tot el planeta. Em va explicar moltes coses d'allà on ell venia, però si una cosa em va deixar clar, és que sempre s'ha de tenir present, que tots som diferents i que la millor manera de viure en pau, és respectar-nos i acceptar als demés com són. Respectar-nos entre nosaltres, respectar als animals i a les plantes. Respectar la Terra i lluitar per ella. En Pacis, tenia un aparell molt divertit, era com un dau. En aquest dau, en Pacis podia veure com serien les coses que un imaginava. I em va dir:
- Imaginat que tothom fos com tu. Al imaginar-ho, ho vaig poder veure en el dau.
Era un desastre. Preferia un món on tothom fos diferent. Si més no era més divertit!
Però per ell era molt fàcil. El seu món semblava perfecta per el que vaig veure al dau.
Com m'agradaria viure allà. El cel era net i clar, les flors feien olor, les cases eren de colors, la gent es saludava pels carrers en creuar-se. I els nens no tenien por a res, vivien en pau, sense pensar en guerres o en armes nuclears, sense tenir por perquè poder un dia ja no podrien jugar al voltant dels arbres i sense tenir por d'enverinar-se al veure un glop de I'aigua del riu. Eren feliços. Tenien un món que tots valoraven i respectaven. I tot perquè pensaven sempre en positiu. Aquest era el seu secret. La gent no anava corrent, simplement es movia cap a un lloc, però sense nervis. I dins de tot el món aquest, tothom era diferent. N'hi havia de rodons, n'hi havia de petits, uns eren molt alts, uns altres tenien tres cames i d'altres no en tenien. Uns eren negres, altres blancs, grocs , vermells i verds, n'hi havia de tots els colors. Uns eren peluts i altres eren pelats. Tots diferents i tots semblaven iguals. Perquè tots ells eren feliços. Vaig despertar de sobte a la meva habitació. La meva gosa m'estava llepant el peu. Ella també era diferent, però de vegades semblava que m'entengués. Vaig girar el cap i al despertador eren les sis de la tarda.
- No podia ser! feia un moment que havia arribat de l'escola. Vaig seure al llit per treure'm les sabates i m'hi vaig tombar. Semblava que hagués dormit vuit hores. Però solament eren les sis.
Al mirar a la finestra vaig veure un dau. De sobte vaig recordar a en Pacis. Havia estat dormin o tot havia estat un somni? Existia realment en Pacis? I que feia aquell dau a la finestra? Vaig anar corrents a agafar-lo. Entre les meves mans el dau va brillar i de sobte va aparèixer la cara d' en Pacis. Potser estava allà perquè jo ho vaig imaginar o poder en Pacis era realment un ésser que ens venia a ensenyar lo que es la pau. Poder era un ésser que ens venia a dir que penséssim en positiu i nosaltres i solament nosaltres podem fer que el nostre món sigui millor. I el dau? El dau era la prova perquè tothom es pogués imaginar i veure el món que desitja i que tenim que lluitar per aconseguir. Si aconseguís que la gent imaginés el món que desitja, el podrien veure en el dau i així lluitarien per aconseguir-lo. Poder és una il·lusió però val la pena intentar-ho.