Un conte sobre com els nens i nenes de la selva africana, aprenen a llegir

índex > concurs de narracions solidàries > lliurament de premis 2007 > Categoria: 10 i 11 anys - Primer premi

Primer Premi Categoria 10 i 11 anys
Autora: Alba Miras
Pseudònim: Loina

Volem aprendre a llegir!

Ben a prop del riu Zambesi, en Zambo es lleva. Tota la seva família té noms semblants a Zambo, com ara Zamba, que és com es diu la seva germana. Sempre confonen els noms, i per això, quan va sentir un crit molt fort que deia Zamba, va anar-hi. Quan va arribar al lloc d'on havia sentit el crit, va veure a la seva germana estesa a terra, i el seu pare al seu costat amb cara de preocupat.

- Què ha passat?
- La teva germana es troba molt malament, però hem tingut sort perquè una vegada al mes, passa per aquesta zona la Maria, una metgessa, passarà demà.

L'endemà va arribar la Maria, i li van demanar que guarís a la Zamba.

- Em quedaré uns dies per guarir-la. Té una malaltia molt comú d'aquesta zona, necessitarà molt de temps per recuperar-se, però la guariré.

Cada dia passava per allà carregada de medicaments, que s'havien el que eren, però també carregada de fulls plens de lletres, que no sabien el que era.

- Què es això que hi ha als fulls?
- Lletres, per prendre nota del que li passa ho escric aquí.

En Zambo cada dia li preguntava pels fulls, un dia va escriure Zambo, i li va agradar tant, que trenta nens més també li van demanar:

- Ensenya'ns a llegir si us plau!

Va acceptar molt decidida, fins i tot amb més ganes que ells.

Cada dia que passava la Maria ensenyava als trenta-un nens una lletra nova, tot i que de vegades havia d'estar amb la Zamba, i no els podia ensenyar a llegir. La Zamba seguia el que explicava. Amb la lletra erra, va tenir molta feina perquè entenguessin que al principi sonava com dues erres, i que al mig no. Quan els estava fent llegir algunes paraules amb les lletres que ja sabien, com la paraula branca, la Zamba va dir:

- Jo també vull llegir! He estat llegint i seguint tot el que has explicat, tinc ganes de llegir!

La Maria ho va acceptar sense cap inconvenient, ni res a dir-hi.

Uns mesos després, la Zamba es va posar bona del tot, però un nen va tenir una malaltia tant greu, que va morir. La Maria havia ensenyat als nens a llegir, els havia guarit, i ara només faltava una cosa: anar-se'n.

La Maria va fer les maletes sense que ningú se'n adonés, però quan ja estava a punt d'anar-se'n, la Zamba la va veure, i va dir:

- Ja tornes al teu país?
- Sí, aquí ja he fet el que havia de fer.
- I no dius adéu? Quan tornaràs? Volem llegir més!
- No trigaré, però tens raó, he de dir una cosa als nens.

Va dirigir-se un altre cop cap al riu Zambesi. Tots els nens jugaven junts amb la pilota de la Maria.

- Escolteu! M'en vaig, però no deixeu de llegir mai.
- No t'en pots anar! Què llegirem?
- Us enviaré una carta cada dia, us ho prometo, us enviaré fulls i llapis, si sabeu llegir, sabeu escriure. Us enviaré sobres i segells, perquè també m'envieu cartes. Adéu a tots!

Van passar tres dies abans de rebre la primera carta de la Maria, quan van acabar de llegir la carta, els hi havien entrat ganes d'escriure, i ho van aconseguir, li van enviar la carta. Un dia en Zambo va veure escrites unes lletres al sobre, on hi deia: Aquesta carta l'han de rebre trenta-un nens i nenes, ha d'arribar al poble que està ven a prop del riu Zambesi. En Zambo va trigar una estona en adonar-se que el nen que havia mort també l'havia de rebre, es va dirigir cap al tros de terra on l'hi havia enterrat, i va enterrar la carta amb una nota on i deia: De part de la Maria, dels teus amics, i de tots els d'aquest poble proper al riu Zambesi.