Segon Premi Categoria 10 i 11 anys Autora: Patrícia Robledillo Pseudònim: La Fada Flox
En alguns països del tercer món encara existeix l'esclavitud, la pobresa i l'explotació infantil. La nostra historia comença en un poblat de l'Àfrica, entre mig del riu Congo i el riu Zambesi, en una zona molt calorosa, seca i amb escassetat d'aigua.
Les cases on viuen els pocs habitants, estaven fetes de fang i palla, i només hi havia una escola a quatre cents metres del poblat, on només hi anaven uns quants nens/es.
Una vegada quan dos nens estaven treballant per un d'aquells empresaris, tan rics i poderosos en el món de la indústria, un vell se'ls va acostar i va dir en veu baixa perquè ningú l'escoltés.
El vell no va contestar i va esperar a arribar a casa seva, que era la més apartada de la cabana del bruixot del poble. Dintre hi havia una dona cuinant una sopa amb olor de menta. Després tots van seure a terra es van presentar, el vell va dir que es deia ZiI i la seva dona Lana, i els nens es deien Dana i Tom.
Van formar una gran família : la Dana i en Tom ajudaven a la seva mare Lana, anaven quan calia a buscar aigua al riu (cosa que nosaltres no fem, anem a l'aixeta l'obrim i ja tenim aigua) mentres el seu pare arreglava la teulada.
Els nens cada dia anaven a l'escola tal com hi els havia dit en ZiI, on aprenien moltes coses i jugaven amb els seu s amics. El mestre va veure que els nens eren molt llestos i va decidir ensenya'ls a llegir. Els nens van aprendre molt ràpid, i a partir d'aquell dia el que més li agradava als nens era llegir. Van convertir la seva habitació en una biblioteca. Els seus pares estaven molt contents perquè els dos nens tindrien un bon futur.
Van passar els dies, les setmanes, els mesos, els anys... fins que els nens es van fer grans i van tenir l'edat necessària per decidir per si mateixos. Eren molt intel·ligents (tal com va dir el seu mestre) i a més a més eren bones persones i el seu cor estava ple d'alegria.
Aquesta alegria la van gastar tota en construir una escola per a tothom, tan grans com petits, baixets o alts, prims o grassonets... no calia pagar, ni portar material, només calia portar tota l'alegria al cor com els dos germans. Mestres, nens/as, mares, pares i sobre tot la Dana i en Tom estaven molt feliços perquè amb aquella escola els nens i nenes no haurien d'estar fora, per carrers, no es barallarien i ni s'insultarien entre ells, però a més a més els nens en el futur podrien dir que ells han tingut l'oportunitat d'anar a l'escola i fer amics.
Abans de morir la Dana i en Tom van escriure un diari, on explicava tot el que havien fet i viscut, el somnis que sempre havien volgut fer i al final amb molt esforç havien aconseguit fer, els seus amics... però sobretot van escriure com van portar endavant aquella escola que havien fet perquè ningú hagués de treballar dia i nit, per cobrar una misèria i no tenir ni un llit per dormir.
Per tot això i més cada dia en Tom i la Dana pensaven en els seus pares, tot el que havien fet per ells, en el seu mestre, quantes coses els hi havia explicat... i en tots aquells que algun dia havien estat els seus amics.