Segon Premi Categoria 12 i 13 anys Autora: Cristina Pineda Pseudònim: Anitsi
Musta tenia 6 anys, era el més petit de 8 germans. Vivia en un poblet petit del centre d'Àfrica. Lina era un poble d'una reduïda extensió però hi havia una gran concentració d'habitants. La vida a Lina era força complicada. El clima era molt càlid i la pluja hi escassejava habitualment. Les cents de famílies que habitaven a Lina havien d'anar a buscar aigua a hores del poble. Totes sobrevivien del treball al camp però la mitjana d'edat era molt jove i hi predominaven famílies molt nombroses. L'analfabetització era un dels principals problemes que patien totes les famílies, la falta de cultura i d'una educació bàsica eren el pilar essencial per una vida mínimament més digna.
Vida, era una ONG catalana, que fa uns anys va visitar el poble de Lina; al veure la situació en la qual vivien van veure necessari i convenient ajudar en tot el què estava a les seves mans. En poc temps, van construir pous d'aigua potable més propers, un petit ambulatori i una petita escola. Vida, es va centrar en ajudar a les famílies a l'aprenentatge per cultivar les terres i treure'ls-hi més rendibilitat. També es va centrar en educar als més joves de les famílies per un futur millor.
Musta va ser un dels afortunats en poder anar l'escola, al ser el més petit de la família els seus pares el van deixar assistir a escola. Pels matins s'aixecava ben aviat per anar a ajudar al camp però per les tardes, anava tres hores a escola. Dia a dia aprenia més i més, els números, a escriure… Faltava molt material escolar però amb un llapis i una llibreta passaven mesos.. El que més li agradava a Musta era que quan arribava a "casa" li explicava al seu germà més gran, Nieli, tot el que havia après a escola. D'aquesta manera Nieli també aprenia a llegir i escriure.
Un dia, la professora de l'escola, els va portar un llibre que explicava la vida d'un nen que havia viscut a Barcelona, la seva vida a l'escola, els seus amics, les classes extraescolars, el futbol i el bàsquet, la vida amb la família… Entre tots els nens de l'escola de Lina el van llegir, cada dia llegien en veu alta un capítol i quan van acabar el llibre tots es van quedar molt sorpresos de la vida d'en Marc, el protagonista del llibre. Però, ells estaven contents amb la vida a Lina, era el que havien viscut però el més important és que s'estimaven la seva gent, la seva terra i volien aprendre molt per millorar la seva vida i la vida de la seva família. Musta es va quedar durant molt de temps captivat amb el llibre que havia portat la seva professora, li va agradar molt i quan va saber escriure i llegir perfectament, Musta va demanar ajuda a la professora perquè ell també volia fer un llibre explicant la seva vida i així, d'aquesta manera, que aquest també arribés a alumnes d'altres escoles d'arreu del món. Concretament li feia il·lusió que el llegissin els nens de la classe de la seva professora a Barcelona, la qual apreciaven molt tots.
Al cap d'un any, Musta va acabar el seu llibre, era un llibre ple de sentiments, emocions, alegries.. amb tota la il·lusió del món i fet dia a dia. En el llibre, Musta explicava la vida de totes les famílies de Lina però del que més parlava era de la seva família i del seu germà Nieli, quan ell li ensenyava a llegir i escriure perquè havia d'anar a treballar. El llibre ressaltava l'ajuda entre tots ells. A Lina tothom s'ajudava, era igual l'edat, el sexe, la raça.. tot era de tothom i el poc que tenien ho compartien entre ells. Aquest llibre va arribar a Barcelona i va ser llegit per tots els alumnes de totes les escoles. Va commoure els sentiments dels petits i dels grans.
I així m'ho va explicar Musta ara fa un any quan vaig anar de viatge per l'Àfrica, sense saber-ho, vam fer una ruta i vam anar a parar a Lina, vam visitar les construccions de la ONG Vida i vam conèixer l'actual responsable de l'escola, Musta.