Tercer Premi Categoria 14 i 15 anys Autora: Maritxell Cuberes Pseudònim: Pla Z
El que ara us explicaré va passar en un poblet petit de Kenya, situat a l' Àfrica Oriental, on hi vivien un nen i una nena anomenats Mir i Nisha. Vivien en una casa feta pels seus avis i els seus pares, i tots la cuidaven i se L'estimaven molt, ja que era la cosa més valuosa que posseïa la seva família.
Cada mati, la Nisha, anava amb la seva cosina Kimo a buscar aigua del pou. El pou més proper es trobava a 3km d'on elles vivien, encara eren prou afortunades, moltes de les seves amigues havien de caminar més del doble del camí que elles feien.
Quan Nisha arribava altre cop a casa, anava a buscar al seu germà Mir, que estava al camp ajudant al seu pare. Els dos marxaven, amb uns altres nens del poble, i tots junts anaven cap al poble del costat, on un missioner de Catalunya havia posat una escola per ensenyar a llegir a tots els nens que poguessin anar-hi.
A en Mir i a la Nisha els agradava molt anar-hi, de fet hi anaven sempre, sempre que podien és clar, perquè moltes vegades havien de quedar-se al seu poble ajudant la seva família.
Però ells s'esforçaven i feien tot el que en Jordi, el missioner, els demanava.
La Nisha no li va costar gaire aprendre a escriure i vocalitzar les vocals, per això, quan estaven a casa o pel camí de tornada, ajudava a en Mir, que li costava més.
Tot els anava bé, però les coses bones no duren per sempre. I va ser llavors, l'última setmana del mes d'Agost, quan la família de la Nisha i en Mir es van començar a preocupar. Ja feia uns dies que notaven que feia més calor i veien que l'aigua del pou no pujava de nivell, però no n'havien fet gaire cas, de fet, cada any passava que a l'estiu hi havia una mica de sequera. Però quan l'aigua del pou es va assecar del tot hi va haver una gran remoguda a casa d'en Mir i la Nisha.
L' altre pou més proper es trobava a gairebé mig dia de distancia, així que la Nisha va haver de deixar d'anar a l'escola on aprenia a llegir.
Li va saber molt de greu, però sabia que no podia continuar anant-hi, la seva família la necessitava i per ella això era més important.
En Mir va notar que la seva germana estava trista per no poder anar amb ell a l'escola, i va decidir fer-hi alguna cosa.
El dia següent, mentre la Nisha anava a buscar aigua, ell feia el camí de sempre cap a l'escola, un cop allà, en Jordi li va preguntar per la seva germana. Ell li va explicar el que havia passat amb el tema de l'aigua i perquè la Nisha no podia venir a les classes, li va explicar que a la seva germana li sabia molt de greu, i que ell volia fer alguna cosa per arreglar-ho, però no sabia ben bé que. En Jordi se'l va endur en una sala on hi havia molts de llibres, en Mir mai havia vist tants llibres junts, aquella sala li va agradar, la manera en com estaven distribuïts els llibres sobre els prestatges, l'olor que feia aquell recinte, la gran varietat de llibres... De cop, va rebre dos llibres prims, en Mir va sortir dels seus pensaments, i va veure que en Jordi se'l mirava amb dos llibres més a cada mà. No l'entenia, per que li donava aquells llibres ara? En Mir no va tenir temps ni de preguntar-li que en Jordi ja estava contestant. Li va dir que si la seva germana no podia anar a l'escola, l'escola aniria cap a ella.
Va encarregar a en Mir que li ensenyés les coses noves que anaven aprenent, i mentre ella no pogués tornar, que practiqués amb aquells llibres que li donava, A la cara d'en Mir s'hi va dibuixar un somriure que mai se n'havia vist cap d'igual, un somriure d'agraïment, de felicitat, un somriure que valia més que totes les possibles paraules d'agraïment.
Els dos van tornar cap a la classe amb tots els altres nois i noies.
Quan en Mir va tornar a casa la Nisha encara no havia arribat. La va esperar a fora, assegut en una pedra a prop de la casa.
Quan va arribar, amb els dos gerros d'aigua carregats al cap, en Mir la va ajudar a descarregar-los i a portar-los cap a dins. Tot seguit li va ensenyar el que en Jordi li havia donat per a ella.
La Nisha l'escoltava atentament, i quan en Mir va acabar es va aixecar i li va donar una forta abraçada al seu germà En Mir es va sentir bé, li agradava veure feliç a la seva germana.
De seguida van començar la feina, en Mir li ensenyava cada dia les coses noves que anaven aprenent a l' escola. La Nisha se l' escoltava, i de tant en tant obra els llibres i se'ls mirava, se'ls llegia, satisfeta de poder entendre el que hi posava, contenta d'haver tingut possibilitats d'aprendre, malgrat la seva pobresa ella se sentia feliç tal com era.