Primer Premi Categoria 10 i 11 anys Autor: Paula Jimenez Barbancho Pseudònim: Ficus
Aquest conte va començar amb una història d’amor entre un noi del país ric de Botswana i una noia del país pobre de Zimbabwe.
D’aquesta història d’amor va néixer en Moho. Ell no sabía qui era el seu pare. En Moho va créixer pobre peró feliç al costat de la seva mare, la Momi.
A vegades quan era petit es quedava sol mentres la seva mare anava a treballar al camp, peró abans d’anar-se’n li cantava una cançó de bressol perquè s’ adormís.
Quan en Moho va tenir deu anys la Momi li va dir qui era el seu pare, un ric empresari del país de Botswana, i li va dir :
-T’estimo tant, fill meu, que vull el millor per tu, per això vull que decideixis si vols quedar-te amb mi o vols que et porti a viure amb el teu pare a la gran ciutat, allà tindràs més possibilitats de viure bé.
En Moho es va quedar pensatiu, i durant dos dies quasi no va menjar i no va parlar amb ningú. Era un moment decisiu a la seva vida, per això se’n va anar lluny a pensar.
Pel camí es va trobar una femella de porc senglar berrugós i les seves cries. En Moho li va preguntar:
-Senyora porc senglar, a la selva hi ha molt perill per a les seves cries, qualsevol animal podria devorar-les. No preferiria que les seves cries estiguessin en una granja on cada dia poguessin menjar sense perill ?
-No perquè nosaltres necessitem viure a la naturalesa, som animals salvatges, morir és part del cicle de la vida i, per això, preferim morir en llibertat - va dir la senyora porc senglar berrugós.
En Moho va tornar a casa seva, va cridar a la seva mare i li va dir:
-Mare he decidit que el millor per mi és quedar-me aquí, és el que em fa feliç, viure a la naturalesa, perquè jo necessito guiar-me amb la llum dels estels i no amb les llums de colors de la gran ciutat, necessito trepitjar la terra on vivim i cultivem, no vull caminar per l’asfalt. Vull estar al costat de la persona que m’ha cuidat i estimat durant tota la meva vida no vull estar amb una persona que mai s’ha preocupat de mi. Vull cuidar-te sempre igual que tu has fet.
La mare orgullosa del seu fill el va abraçar i li va cantar la cançó de bressol que tant li agradava al Moho:
-“Dorm, dorm, nen meu que ta mare està al camp, nen meu treballant, sí treballant dia i nit treballant, sí ... Et portarà fruita dolça, per tu Et portara moltes coses, per tu I si el nen no dorm ,ve el diable blanc i ... Zas ... Li menja la poteta Xicapumba, xicapum, Xicapumba, xicapum. “
En Moho es va fer gran, es va casar i va tenir fills, a ells els hi cantava també aquesta cançó de bressol i aquests als seus fills, .....
Sempre va cuidar a la seva mare .
En Moho va entendre que aquest era el cicle de la vida dels humans, cuidar de la familia.