Tercer Premi Categoria 10 i 11 anys Autor: Xavi Gutiérrez Alés Pseudònim: Broly Infierno
Hi havia una vegada una dona que es deia Sussan. La Sussan va tenir un fill que es deia Mohamed, però al poc de néixer el seu pare va morir d'un infart al cor.
La Sussan no li quedava altre remei que treballar en les terres i en el temps lliure que li quedava tenia que treballar en una mina. Quan el Mohamed va tenir 5 anys va ajudar a la seva mare a treballar.
Un dia el Mohamed va trobar una cosa estranya recoberta per una altra cosa. El Mohamed ho va preguntar a la seva mare Sussan però no sabia que era, així que va pensar de preguntar-li al cap de la tribu. El cap de la tribu es deia Sadam, el Sadam va veure que era un tros de fulla i una mica de plastic perquè no es fes malbé, el Sadam va veure que havia una cosa, deia: Si vols saber el tresor més tresor de tots hauràs d'endevinar algunes endevinalles, aquí va la primera: És un Iloc on aconsegueixes aigua però necessites una galleda per aconseguir-la.
El Mohamed ho va encertar a la primera, era el pou.
El Mohamed i la seva mare Sussan van anar corrents però el pou estava tan lluny que van trigar dos hores en arribar, quan van arribar van buscar el paper, al pou, però no el van trobar.
El Mohamed va decidir fer un descans i agafar aigua del pou però quan van treure la galleda es va caure i es va trencar, llavors va ser quan el Mohamed va veure un tros de fusta amb un paper.
Quan el van llegir van veure que deia: Sóc verd per dins i per fora i si em toques et punxaré, qui sóc?.
El Mohamed va encertar que era el cactus, però aquell no era el problema, el problema era que no sabien quin cactus podia ser.
Van estar pensant i pensant fins que la seva mare Sussan se'n va recordar del gran cactus del poblat que feia 10 metres. Quan van arribar el poblat van decidir fer una torre humana, però quan estava a punt d'agafar el paper la torre humana va caure, sort que el Mohamed va agafar el paper a temps.
Al paper i posava: si vols trobar un altre paper hauràs d’estar sol a les dotze de la nit a la muntanya Kalamaru.
El Mohamed va fer el que posava al paper i a les dotze de la nit li va tocar la llum de la lluna, tant que per la llum de la lluna es va teletransportar cap a la lluna.
Quan va arribar a la lluna va esbrinar que es pot respirar a la lluna, va estar un temps passejant i va veure una cosa verda, la va veure de més a prop i va esbrinar un extraterrestre. El Mohamed i l’extraterrestre van estar parlant una estona i al final l’extraterrestre li va dir on estava el paper però aquell paper no era com I'altre, aquest paper estava fet per molts metalls raríssims.
En el paper posava: si vols esbrinar I'últim paper haurà de buscar I'animal mort més sagrat del teu poble.
El Mohamed va recordar el peix sagrat que tenia el cap de la tribu Sadam, se’n va anar corrents fins la llum de la lluna i va tornar a la terra. Quan va tornar va anar corrents a buscar el peix, el va tallar per la meitat i va agafar el paper. A dins posava: has trobat l’últim paper així que et diré el tresor més tresor del món: El tresor més tresor del món és la pluja, perquè si no plogués la terra s'assecaria i ens moriríem.
Així és com el Mohamed va saber quin era el tresor més tresor del món.